dimecres, 10 d’agost de 2016

L'home de negocis

«- […] Las estrellas son mías, puesto que nadie, antes que yo, ha pensado en poseerlas. 
- Eso es verdad –dijo el Principito− ¿y qué haces con ellas? 
- Las administro. Las cuento y las recuento una y otra vez −contestó el hombre de negocios. Es algo difícil. ¡Pero yo soy un hombre serio! El Principito no quedó del todo satisfecho. 
- Si yo tengo una bufanda, puedo ponérmela al cuello y llevármela. Si soy dueño de una flor, puedo cortarla y llevármela también. ¡Pero tú no puedes llevarte las estrellas! 
- Pero puedo colocarlas en un banco. 
- ¿Qué quiere decir eso? 
- Quiere decir que escribo en un papel el número de estrellas que tengo y guardo bajo llave en un cajón ese papel. 
- ¿Y eso es todo? 
- ¡Es suficiente! "Es divertido", pensó el Principito. "Es incluso bastante poético. Pero no es muy serio". El Principito tenía sobre las cosas serias ideas muy diferentes de las ideas de las personas mayores. 
- Yo −dijo aún− tengo una flor a la que riego todos los días; poseo tres volcanes a los que deshollino todas las semanas, pues también me ocupo del que está extinguido; nunca se sabe lo que puede ocurrir. Es útil, pues, para mis volcanes y para mi flor que yo las posea. Pero tú, tú no eres nada útil para las estrellas... 

El hombre de negocios abrió la boca, pero no encontró respuesta. 
El Principito abandonó aquel planeta. "Las personas mayores, decididamente, son extraordinarias", se decía a sí mismo con sencillez durante el viaje.» 





El Principito (cap. XIII), Antoine de Saint-Exupéry, Salamandra, Madrid 2008 (editor original, Éditions Gallimard, 1946).

divendres, 27 de maig de 2016

Assetjament

Tinc un problema. M’assetgen. La primera vegada que ens vàrem trobar va ser als seients davanters d’un vell Seat a l’eixida de l’institut, ara fa poc més de quatre anys. Enigmàtic i silenciós em mirava, allargant-me una mà. L’excusa dels exàmens finals em va ajudar a ignorar-lo. Passaren els mesos, i l’amic que ens havia presentat va desaparèixer però no hi havia cap forma possible de desfer-me d’ell. Seguia insistent en el mateix lloc on ens havíem acomiadat aquell primer dia. He de confessar que de vegades el mirava, jugava amb ell, escoltava què tenia a dir-me i acabava donant-li carabasses. Al cap de poc temps li vaig trobar una nova companya i els vaig deixar junts. “Au, ja us entretindreu vosaltres sols”, vaig pensar. Irònicament, mai vaig deixar de buscar-los per separat i tractar de buscar el caliu de les seues pàgines. A un encara no he deixat de llegir-lo durant els últims mesos, m'he enganxat massa. L'altra ha envellit prematurament gràcies a la meua poca destresa i a una cantimplora. Les edicions de butxaca no perdonen, però promet ajudar-la a passar el tràngol, mentrestant us deixe amb alguns dels seus xiuxiuejos nocturns.

“I com es guanyarà la vida?
La tinc ací, ara –diu mostrant el puny dret–. És la primera vegada que la puc localitzar i he de trobar l’estil de servir-me’n.”

“Potser és que venim al món a cobrir vacants i cada un s’ha de resignar amb la que li toca”

“Ell creia que no havia estat mai malalt, i és que les malalties li passaven desapercebudes, o en tenia només petites percepcions professionals, com en el cas de la febre, que li feia anar més de pressa l’enginy, o el dolor, que li semblava una forma comminatòria que prenien les incògnites que tenia pendents, impulsant-lo cap a la seva solució.”

“La vida i els llibres m’han acompanyat mentre intentava aprendre l’ofici d’escriure. Si m’obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més.”

“Cal una mica de mentida per imaginar-nos que perseguim una mica de veritat.”

“Créixer és un art difícil. Encara no tens prou armes per a conèixer l’ambigüitat de l’existència. A l’escriptura –les cartes, el diari, la poesia lírica–, la futura escriptora intenta recompondre el món que apareix fragmentat. Ets pedant, rebel, dius adéu a la infantesa amb ràbia. La novel·lista, però, no ha crescut, li falta distanciament, cinisme, acceptar la perennitat del món de les coses.”