dilluns, 22 de juliol de 2013

Tim


Des de l'interior d'aquella bossa el xicotet Tim observa l'interior d'un estrany món on els éssers que l'envolten manquen d'aletes i brànquies per a moure's i respirar. Li sembla increïble, però a diferència d'ell no les necessiten.

Si saberes la de vegades que Tim ha somiat en poder desfer-se d'eixa necessitat per a recórrer el món explorant tots i cadascun dels racons més amagats de la Terra!

Tanmateix, aquells xicotets éssers romanen quiets, observant-lo des d'una mena de seient ple de coixins que sembla molt més còmode que la bossa on encara està Tim. Ambdós des-aletats han decidit deixar-lo allà dins tal com el tenen des que l'han comprat a la botiga, ja que així el poden mirar més fàcilment alçant la bossa en alt i observant-la pegant colpets, cosa que molesta intensament a Tim que comença a posar-se neguitós i aleteja com un boig. Aleshores el nen que sosté la bossa li la cedeix a la nena més menuda que de nou l'apropa a la llum. Tim els observa en silenci, mentre els odia per haver-lo separat dels seus germans als quals ell protegia, just com ara mateix fa el nen amb la nena més menuda.

Pobre Tim, no pot fer res més que quedar-se en silenci, per molt que cride no l'escoltaran mai. Tim desisteix i evoca el record de la seua família quan hores enrere es trobaven tots junts a la mateixa peixera, tots junts sota la seua protecció.

Ai Tim, qui et protegirà ara a tu?