dilluns, 18 d’agost de 2014

Marieta

Participació als Relats de la Carme. Fotografia: Xavier Pujol.

De xicoteta, solien dir-me Marieta, emprant sempre el diminutiu. "Marieta, vine cap ací", "Marieta, què fas?", "Marieta, vols que et conte un conte?". Però amb el temps, Marieta va començar a crèixer i a fer-se gran malgrat la seua oposició, ja que li feia pànic i tenia un greu complex de Peter Pan. Aquell pas del temps la convertia en una presonera cada vegada més diminuta en un cos de dona. Llavors, buscà altres noms intentant evitar aquell "Marieta" que la feia sentir-se més menuda encara: "Mary", "Meri", "Poppins"... però prompte se n'adonà que no era el nom, sinó l'essència i que aquell ridícul complex era el que la feia diferent, al igual que altres xicotetes Marietes que havia anat coneixent i de qui s'havia fet amiga. 
Amb el temps he aprés que ser menut no comporta ser inferior i que, de vegades, les persones xicotetes com les Marietes són les més grans.